Escalivada

Avui hi ha sessió de jocs de taula a casa i he decidit preparar un sopar a base de plats tradicionals espanyols i catalans. Com que alguns dels convidats indis m'han demanat plats vegetarians i sense ou, m'ha semblat que, juntament amb el salmorejo, la truita a la paisana i les croquetes de fetge de pollastre, una escalivada seria un bon acompanyament pels chapatis, talment com si fossin coques de recapte. Gràcies al bloc La cuina de sempre per la idea d'escalivar les verdures directament sobre els fogons!

Pebrot vermell
Albergínia
Altres: ceba, tomàquet, carbassó...
Oli
Sal

S'encén el foc i es col·loca la verdura a sobre de la típica reixeta que tenen alguns fogons per què les olles de cul més estret no ballin. Amb unes pinces se la va girant. L'objectiu és que la pell de la verdura quedi completament cremada, de color negre i apergaminada. Llavors es retira del foc i es deixa refredar. Més tard es pela amb els dits amb compte (la pell surt fàcilment) i es talla a tires. Al pebrot també se li treuen les llavors. Finalment es posa en un recipient a marinar amb sal i oli d'oliva.

L'escalivada es menja a temperatura ambient acompanyada de pa amb tomàquet i potser anxoves o arengades. És un acompanyament ideal per a carns a la brasa.